Fundació Huguet

LLINATGE DELS HUGUET

Gaetà Huguet Breva

 

Gaetà Huguet Breva (Castelló de la Plana 1848–1926)

 

Gaetà Huguet BrevaGaetà Huguet Breva

 

La FUNDACIÓ HUGUET forma part del llegat sociocultural que va deixar-nos Gaetà Huguet Segarra, l’obra del qual no s’explicaria sense la influència del seu pare, Gaetà Huguet Breva Comerciant, polític i líder del valencianisme.


Durant la seua vida, l’economia de Castelló es va transformar d’agrària en agromercantil. Nascut en una família de grans propietaris, va ser un dels principals impulsors dels projectes de modernització i desenvolupament de la ciutat, que tenien la màxima expressió en la construcció del port, del qual Huguet fou el valedor indiscutible. Concebia el progrés econòmic inseparable d’una reforma social profunda, en concret d’un canvi radical en l’educació (va promoure la creació d’escoles i de colònies d’estiu) i de la promoció social de la llengua dels valencians.


Diputat provincial republicà (1890) i regidor de Castelló (1906-1909), va ser el gran líder del valencianisme castellonenc fins a la dictadura de Primo de Rivera.

 

Gaetà Huguet Segarra

Gaetà Huguet Segarra (Castelló de la Plana 1882–1959)

 

Gaetà Huguet SegarraGaetà Huguet Segarra

 

Va seguir amb lleialtat les petjades del seu pare, dins el projecte valencianista, en el qual assolí una evolució ideològica força interessant de profundes conviccions nacionals.

 

Criat en una família propietària d'una de les majors fortunes rústiques de la província, la precarietat de la seua salut va compliar-li l’etapa d’estudis de batxillerat i universitaris. Inicià estudis de Matemàtiques a les universitats de Barcelona i Central de Madrid, així com d’Agricultura a l'Institut National d'Agriculture de París i d’Enologia a Xerès, per tal de poder-se dedicar a la gestió del negoci familiar.


A la mort del patriarca Huguet, coincidint amb l'ambient del final de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, el jove Gaetà Huguet va manifestar-se continuador del llegat civil de son pare, tot desplegant l’activitat política dins el republicanisme federal d’encuny inequívoc valencianista, la qual, sota l'efervescència de la II República, assoliria una intensitat considerable. A través de diverses organitzacions, com Acció Republicana, Esquerra Republicana del País Valencià i Esquerra Valenciana, Gaetà Huguet esdevindria el líder indiscutible del valencianisme al nord del país.


Amic de Carles Salvador, va prestar suport moral i econòmic a l’ambiciós programa cultural que propugnava el mestre de Benassal.

 

En honor a son pare, va dotar econòmicament el premi Gaetà Huguet dels Jocs Florals de Lo Rat Penat, de València. L’any 1927 fou adjudicat a La llengua valenciana (1930), de Lluís Revest, una obra clau en el procés de les Normes de Castelló, en l’èxit de les quals Gaetà Huguet va tenir un paper decisiu.

Gaetà Huguet SegarraA més d’organitzar la Colònia Valencianista, de Sant Pau, d’Albocàsser (1933), va exercir un mecenatge notori en iniciatives culturals diverses i en publicacions valencianes, com el setmanari El Camí, del qual fou també col·laborador i promotor. Entre les seues grans aportacions al valencianisme cultural cal esmentar PROA. Consell de Cultura i Relacions Valencianes (1935).


Començada ja la Guerra Civil s'integrà dins d'Esquerra Valenciana; i participà en organismes de representació social, com la Caixa d'Estalvis de Castelló, de la qual fou nomenat vicepresident. Uns dies abans de l'entrada de les tropes del general Francisco Franco a Catelló de la Plana, el juny de l'any 1938, se n'anà a València i al gener del 1939 arribà a Alacant, on va embarcar cap a Marsella. A França refusà la possibilitat d'exiliar-se a Veneçuela i marxà a París, on el va sorprendre l'arribada de l'exèrcit d'ocupació alemany. Fugint cap al sud arribà a Burdeus i la sort va fer que el cònsol espanyol fos un vell conegut, que li proporcionà documentació per a passar a la França de Vichy. Va poder instal·lar-se a Montpeller (on aprofundí els seus contactes amb Esquerra Republicana de Catalunya) i, finalment, arribà al Principat d'Andorra. Durant l’exili mantingué contactes amb Pompeu Fabra, entre d’altres republicans il·lustres. Amb l’arribada a la Seu d’Urgell, el 3 de gener de 1951, es cloïa l’exili de Gaetà Huguet.


Valencians de secàUna vegada instal·lat a la seua ciutat, va haver de pagar una forta multa en concepte de 'depuració de responsabilitats' per haver col·laborat amb el règim legítim de la II República. Aleshores recuperà el contacte amb alguns dels antics companys i amb la generació valencianista de la postguerra i tot seguit va dedicar-se amb entusiasme a subvencionar i promocionar cursets de valencià, sobretot per correspondència, dins el programa que dirigia Carles Salvador, des de Lo Rat Penat.

 

Profundament compromès amb l’eradicació de l’analfabetisme que patia la societat valenciana, va redactar Valencians de secà, una descripció d’elevat valor etnològic i històric, que deixà inèdita. L’obra fou editada pòstuma el 1969 i reeditada el 2003.

Uns mesos abans de morir féu donació dels seus béns per a la constitució d'una fundació privada dedicada a la protecció de les activitats culturals valencianes. Gaetà Huguet Segarra moria a Castelló de la Plana el dia 11 de novembre de 1959.

 

Casa de la Cultura - C\Enmig, 128 - 2n pis - 12001-Castelló de la Plana | Telčfon: 964 23 75 18 | fundaciohuguet@gmail.com | www.fundaciohuguet.com