Fundació Huguet

EDICIONS

Editorial L'Estel

Adolf Pizcueta la va fundar, l’any 1928, i la dirigí durant la República. En la seua segona època (iniciada l’any 1962) va funcionar estretament vinculada a la Fundació Huguet, el patronat de la qual era presidit per Pizcueta. Aleshores fou el professor Manuel Sanchis Guarner, un altre membre del patronat de la Fundació, qui va dirigir l’Estel, la qual, en les seues quatre col·leccions, arribà a publicar més de vint-i-cinc volums, entre els quals s’hi compta Els valencians de secà, de Gaetà
Huguet.

 

Els valencians de secàGaetà HUGUET SEGARRA

Els valencians de secà. Estampes del Baix Maestrat. València: l’Estel, 1969. Pòrtic de M. Sanchis Guarner. 171 p.


Edició a cura de Sanchis Guarner i patrocinada per la Fundació Huguet, constitueix l’única obra (publicada pòstuma) de G. Huguet. Està integrada per un conjunt de divuit «estampes de masoveries», descrites i narrades a l’entorn del mas de la Foia, la redacció de les quals respon a l’objectiu de l’autor d’eixir al pas de la realitat inacceptable constituïda pels milers de valencians «que mai no han tingut un llibre valencià a les mans i que això esdevé amb més intensitat precisament entre els valencians de secà». El llibre, un monument a la funció majestuosa que han exercit els masos dins la història del poble valencià, conté, a més, l’ingredient substancial de compromís ètic i civil amb la pròpia terra.

 

Separador

 

Els valencians de secàGaetà HUGUET SEGARRA

Els valencians de secà. Estampes velles del Maestrat. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I – Fundació Huguet, 2a ed., 2003. Presentació i edició de Vicent Pitarch. 203p.


La reedició de l’obra de Gaetà Huguet es troba justificada a bastament no sols per les seues qualitats literàries, sinó per l’elevat valor de testimoni etnogràfic que conté. És aquesta una reedició feta en profunditat, a càrrec de Vicent Pitarch, que no sols enriqueix el text de la primera edició sinó que hi aporta una Introducció, extensa i documentada (de 81 p.), en la qual ens descobreix la realitat històrica del Monjo i els altres protagonistes de l’obra. Il·lustrada amb dibuixos i gràfics, a més de fotografies abundants i de valor notori, aquesta segona edició, que incorpora un «Glossari», assoleix un interès renovat.

 

Separador

 

Josep PASCUAL TIRADO

Tombatossals. Contalles de la terra. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura. 2a edició, il·lustrada amb dibuixos del pintor Joan Porcar Ripollés, 1966. 154 p


La primera edició de Tombatossals (1930) aviat va exhaurir-se. Diverses iniciatives de reeditar-lo no van reeixir fins que l’any 1966 «la jovenívola i benemèrita Fundació Huguet, enduta per l’esperit del seu fundador, l’inoblidable benefactor de les lletres valencianes, en Gaetà Huguet i Segarra» va subvencionar la segona edició de l’obra, d’un tiratge de 3.000 exemplars. Aquesta edició incorporaquatre pàgines de presentació, anònimes, que contenen la semblança literària de Josep Pascual i Tirado, així com la referència a les innovacions que aporta respecte de la primera edició, especialment la participació del pintor Porcar. Inclou també un Glossari, necessari i força suggeridor, així mateix anònim.

 

La 2a edició deTombatossals fou reproduïda en facsímil, per a la Festa del Llibre de l’any 1979, per part de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló, «com a homenatge al seu autor, Josep Pasqual i Tirado, i a les tradicions populars del poble castellonenc». En aquesta reproducció va participar també la Fundació Huguet, a càrrec de la qual se’n feren 5.000 exemplars.

 

Separador

 

Geografia elemental del regne de València Emili BEÜT I BELENGUER

Geografia elemental del Regne de València. València: Fundació Huguet, 1971. Pròleg de Joan Segura de Lago. 112 p.

 

Entre els objectius inicials que va proposar-se el patronat de la Fundació Huguet hi hagué la publicació i difusió de petits tractats, elaborats amb criteris de divulgació, sobre la llengua, l’economia, la història i la geografia del País Valencià. Emili Beüt, autodidacta però ben coneixedor de la geografia valenciana (prèviament havia publicat Camins d’argent i Les comarques valencianes) a través de la seua dedicació a l’excursionisme, va acabar publicant aquesta obra, que ja li havia estat suggerida, anys arrere, per l’editor Josep Ma. de Casacuberta per a una de les col·leccions de la Barcino.

 

Separador

 

Memòries fragmentàriesAdolf PIZCUETA

Memòries fragmentàries. València: Acció Cultural del País Valencià – Fundació Huguet, 1990. Estudi de Francesc Pérez i Moragón, epíleg de Ricard Blasco. 66 p.


Editat a cura de F. Pérez i Moragón, compta amb un suport fotogràfic força il·lustratiu. Són fragments de les memòries projectades per l’autor, breus i segurament redactats l’any 1979, a través dels quals Adolf Pizcueta, un dels líders indiscutibles del valencianisme polític, recorda les seues peripècies com a periodista i editor, així com els seus contactes amb personatges tals com F. Gascón, Nano, F. Almela i Vives, Màxim i Maximet Thous, Carles Salvador, els germans Martínez Ferrando, A. Perucho, G. Huguet, E. D’Ors, E. Duran i Tortajada i el tàndem Villalonga‐Reig.

 

Separador

 

Bases de política linguística per al país valencià del 90Toni MOLLÀ i Vicent PITARCH

Informe. Bases de política lingüística per al País Valencià dels 90. Castelló de la Plana: Fundació Huguet, 1992. 38 p.

 

Com a celebració del 60è aniversari de les Normes de Castelló i en vespres de l’ingrés a l’Europa de l’Acta Única, al patronat de la Fundació Huguet va impulsar, fidel a la memòria del fundador, un informe sobre la situació sociolingüística del País Valencià i, en conseqüència, l’elaboració i difusió d’unes bases de política lingüística orientades a redreçar el panorama ambiental. D’aquestes bases, que reberen l’adhesió d’un nombre ben significatiu de ciutadans i ciutadanes així com d’entitats del país, se’n féu també una edició en eusquera.

 

Separador

 

Republicanisme i valencianisme. La familia HuguetJosep L. HERRÁIZ i Pilar REDÓ

Republicanisme i valencianisme (18681938): la família Huguet. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I – Fundació Huguet, 1995. Pròleg i epíleg de Manuel Martí. 279 p.


El llibre presenta una síntesi de l’evolució del republicanisme a Castelló de la Plana, des dels orígens fins a la guerra de 1936. En connexió amb aquesta trajectòria s’hi analitza el sorgiment del valencianisme cultural i polític, a través de l’actuació de dos prohoms republicans castellonencs: Gaetà Huguet Breva i el seu fill, Gaetà Huguet Segarra, que fou fundador de l’efímera Esquerra Republicana del País Valencià. En l’epíleg, el professor Manuel Martí hi ofereix, a més, alguns «Apunts per a una reconsideració històrica (i, potser, cívica) del republicanisme valencià».

 

Separador

 

Valencians singularsVicent PITARCH (ed.)

Valencians singulars. 40 anys de Valencià de l’Any. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló – Fundació Huguet, 2009. 106 p.

 

En commemoració del cinquantenari de la institució de la Fundació Huguet i
de la mort del fundador (1959), el patronat va decidir de declarar el 2009 l’Any Gaetà Huguet i una de les iniciatives que va dur a terme durant l’efemèride va ser la publicació de Valencians singulars, amb l’objectiu de donar a conèixer el guardó de Valencià Any, instituït per la Fundació. El llibre, redactat per membres del patronat i coordinat per Vicent Pitarch, és una galeria constituïda per quaranta‐vuit quadres que formen semblances esquemàtiques de cadascun dels personatges que han estat distingits amb el guardó de Valencià/Valenciana de l’Any, des del començament del premi, l’any 1968, fins al 2007. L’obra, publicada en edició acurada i elegant, està profusament il·lustrada amb un centenar llarg de fotografies, la major part de les quals són en color.

 

 

Casa de la Cultura - C\Enmig, 128 - 2n pis - 12001-Castelló de la Plana | Telčfon: 964 23 75 18 | fundaciohuguet@gmail.com | www.fundaciohuguet.com